Democràcia o expertocràcia?

8 de març: Dia Internacional de la Dona. Difícilment li haurà passat desapercebut a algú. Arreu se’n sent a parlar, ja fa dies. Google, per via de la seva icona, ha despertat amb el seu particular homenatge. Els ajuntaments organitzen cicles, conferències i activitats. Fins i tots els principals diaris del país han dedicat avui editorials sobre el tema. Mentre El Periódico mostrava el llarg camí que encara s’ha de recórrer per arribar a la plena igualtat, El País remarcava el paper fonamental que ha representat la dona en els processos revolucionaris del món àrab.

Certament, el feminisme ha estat un moviment que amb dignitat i valentia ha aconseguit grans avenços en matèria d’igualtat social durant l’últim segle. Però l'organització d’aquests artificis que busquen oficialitzar la normalitat d’allò que fins ara no ho ha estat, no fan més que fer palesa la anormalitat del que, precisament, es busca normalitzar. I paral·lelament, l’enlluernament que produeix tot el conjunt d’esdeveniments que van associats a aquesta commemoració, ens obnubilen enfront als veritables problemes estructurals que s’estan produint tot just ara.

Avui, al costat de l’esmentat editorial feminista, apareixia a El Periódico un article de Francisco Longo titulat Els millors al Govern, que posa sobre la taula un fet alarmant. Segons l’Enquesta Europea de Valors que analitza la realitat social catalana, tres de cada quatre ciutadans d’aquest país consideren que és més convenient que les decisions polítiques les prenguin experts en les matèries més que no pas el Govern.

Les conclusions d’aquest estudi s’han de considerar alarmants. Alguna cosa està passant, i greu, quan el ciutadà pensa que aquells que son, precisament, els seus representants han de cedir la governabilitat a persones alienes a la tasca política. O bé ha calat el missatge llançat pel president Mas en relació al govern dels millors, o bé la desafecció respecte a la classe política ha arribat a uns límits insostenibles. En tot cas, es tracta d’una seriosa patologia social que requereix d’un diagnòstic acurat.

Perquè la fal·làcia de cedir la governabilitat als experts amaga un rerefons profundament antidemocràtic. És més, absolutista i totalitari. L’expertocràcia –terme de nova encunyació que faria referència a un suposat govern dels experts- rellevaria al poble com a font d’on emana tota sobirania –i que és el principi intrínsec de la democràcia-.

Així doncs, aquesta renuncia voluntària però inconscient de la sobirania compartida entre cadascú de nosaltres deixaria enrere tres segles de teorització sobre la llibertat de l’individu i la seva participació com a actiu polític en tant que ciutadà. Una involució consentida respecte a allò que pensadors com Montesquieu, Voltaire, Rousseau i tants il·lustrats que confiaven en la igualtat i en la raó com la llum que guiaria el progrés futur i que han determinat en gran mesura la constitució de l’Estat liberal, embrió de l'Estat social i democràtic en el que vivim.

No ens deixem enganyar ni emportar per equívocs que amaguen un rerefons perniciós. Els experts son necessaris i, en aquesta mesura, els governs han necessitat de comitès d’ells que han orientat determinades polítiques. Ens hem de servir dels tecnòcrates en la justa mesura. Però cedir la totalitat del govern a l’expert és eradicar al ciutadà de la vida política i condemnar-lo a la submissió i al determinisme ja que, davant l’expert, tothom és inexpert i, per tant, profà. I la seva opinió resta, doncs, anul·lada.

Per això i, aprofitant el Dia Internacional de la Dona, reivindico des d’aquesta modesta posició la sobirania del poble, més que mai. I amb això, també, el sufragi universal –un dels principals mèrits atribuïbles al moviment feminista-. Perquè portar a l’extrem determinades posicions pot arribar a negar drets tan fonamentals com aquest.