Davant la certa curiositat que em despertava traçar un perfil-robot entorn als exaltats i violents subjectes que es dediquen ja, des de fa tres dies, a la realització d'actes de naturalesa quasi criminal -on quasi el 'quasi' és objecte de debat-, he sortit de casa per tal de copsar què s'amaga darrera d'aquests exaltats.
El cert és que m'he endut una sorpresa superlativa; doncs més que grups criminals organitzats i, més enllà de l'olor a plàstic cremat, no he vist altra cosa que nois que amb prou forces excedien l'edat dels vint anys. Nois que reverteixen el 'cremor' derivat dels seus excesos hormonals i endorfínics en el 'cremor' indiscriminat i arbitrari de mobiliari urbà o en les barricades de viva flama d'un foc més que real.
Ja una lleu boirina difuminava lleument el perfil urbà de Barcelona des dels seus punts més alts. A mesura que un s'aproximava a la 'zona zero' -eixamplada en tot l'Eixample i, fent valer més que mai la redundància- l'olor s'intensificava, mentre els nois caminaven impunement pels carrers de la ciutat amb esperit amistós i confraternal, és a dir, plena normalitat. Nois, altrament, llunyans a capes per essència tendents a la rebel·lió -social, no pas penal-. Nois de classe mitja o, fins i tot, mitja-alta.
Mentre les sirenes de policía s'escoltaven en la llunyania, ells segregaven altes dosis d'adrenalina que, com a mode de droga, convertien més en un fet lúdic que reivindicatori. Han trobat una nova substància psicoactiva dita 'alteració greu de l'ordre públic'. Flux d'anades i vingudes davant dels cosos policials, frivolització del delicte. I, entre tot, una normalitat excessivament anormal; doncs exerceixen l'aldarull com aquells qui practiquen els famosos excesos etílics amb finalitat d'embriagar-se i res més.
La tasca serà complicada d'afrontar des de les diferents Administracions Públiques; doncs cal partir del fet que, com tota droga, un cop administrada en dosis altes es difícil deslligar-se'n. Probablement, ja no és un problema ni judicial, ni polític. Més aviat l'intent d'abordar-ho des de certa sociologia o psicopedagogia pueril i de contenció endorfínica que requerirá més feina del que ens imaginem i en línies molt diverses a les sostingudes fins ara.
El cert és que m'he endut una sorpresa superlativa; doncs més que grups criminals organitzats i, més enllà de l'olor a plàstic cremat, no he vist altra cosa que nois que amb prou forces excedien l'edat dels vint anys. Nois que reverteixen el 'cremor' derivat dels seus excesos hormonals i endorfínics en el 'cremor' indiscriminat i arbitrari de mobiliari urbà o en les barricades de viva flama d'un foc més que real.
Ja una lleu boirina difuminava lleument el perfil urbà de Barcelona des dels seus punts més alts. A mesura que un s'aproximava a la 'zona zero' -eixamplada en tot l'Eixample i, fent valer més que mai la redundància- l'olor s'intensificava, mentre els nois caminaven impunement pels carrers de la ciutat amb esperit amistós i confraternal, és a dir, plena normalitat. Nois, altrament, llunyans a capes per essència tendents a la rebel·lió -social, no pas penal-. Nois de classe mitja o, fins i tot, mitja-alta.
Mentre les sirenes de policía s'escoltaven en la llunyania, ells segregaven altes dosis d'adrenalina que, com a mode de droga, convertien més en un fet lúdic que reivindicatori. Han trobat una nova substància psicoactiva dita 'alteració greu de l'ordre públic'. Flux d'anades i vingudes davant dels cosos policials, frivolització del delicte. I, entre tot, una normalitat excessivament anormal; doncs exerceixen l'aldarull com aquells qui practiquen els famosos excesos etílics amb finalitat d'embriagar-se i res més.
La tasca serà complicada d'afrontar des de les diferents Administracions Públiques; doncs cal partir del fet que, com tota droga, un cop administrada en dosis altes es difícil deslligar-se'n. Probablement, ja no és un problema ni judicial, ni polític. Més aviat l'intent d'abordar-ho des de certa sociologia o psicopedagogia pueril i de contenció endorfínica que requerirá més feina del que ens imaginem i en línies molt diverses a les sostingudes fins ara.
